Comiat a Iván Zulueta (1943-2009)

L'any 2009 ha passat factura en la mort de moltes persones conegudes: Michael Jackson, Vicent Ferrer, Patrick Swayze, Corín Tellado, Farrah Fawcett i una llarga llista més. Quan semblava que canviaríem de deseni sense més ensurts, va aparèixer la notícia que ens deixava l'Iván Zulueta, als seus 66 anys.

Iván Zulueta, pels que no hagueu sentit a parlar-ne, era un director de cinema, considerat per molts com un director de culte. Aquest qualificatiu se'l va guanyar amb la pel·lícula "Arrebato". A l'obituari que li dedica la Vanguardia explica la escasetat de diners i l'anarquia en el rodatge va provocar la fugida de varis tècnics de so i que va calguer redoblar tota la pel·lícula una vegada finalitzada.

Zulueta també en va fer una altra anomenada "Un, dos, tres, escondite inglés". També va fer curtmetratges (King Kon, Masaje, etc.) i cartells (p.e. entre tinieblas). Una blog interesant per saber més és: http://kartelartean.blogspot.com/2009/10/ivan-zulueta.html

Personalment, vaig descrobrir a en Zulueta amb la pel·licula "Arrebato". Feien un cicle de cinema a Barcelona i la van emetre al Cinema Melies. La pel·lícula em va impactar molt. Em va agradar l'estètica i la originalitat. Sempre he recordat aquesta pel·lícula, i de fet, aquesta bloc porta el nom en honor a aquesta pel·lícula.

Ahir em va entristir que es morís aquest director. No he sabut exactament de què va morir, però diuen que portava anys amb una salut molt delicada.

Els nois història, Josep Maria Pou

Una obra genial. M'ha encantat la interpretació de tots els actors i actriu, però en especial la del Josep Maria Pou, quin mestre !

En Pou representa un professor (Hector), amb uns mètodes anacrònics pel parer del director de l'escola, més preocupat perquè els seus estudiants entrin a Oxford que per donar-los una bona educació. Entre el mètodes de'n Héctor m'ha agradat el de què uns alumnes representen una escena d'una pel·lícula i ell ha d'adivinar la pel·lícula. La cosa s'anima quan entra a l'escola un professor jove amb un mètode completament diferent, orientat a preparar els alumnes per entrar a Oxford.

M'ha agradat una reflexió que fa en Héctor, del sentiment tant màgic de quan llegeixes un passatge d'un llibre i de sobte et ve un pensament: allò que has llegit creies que era un tresor que només coneixies tu. Et sorprèn que una persona extranya, l'escriptor, hagi tingut el mateix pensament, a vegades dècades enrera o quan l'autor ja està mort, i no obstant, la proximitat amb l'autor, com si del llibre sortís una mà que t'atrapa. Aquesta és la màgia de llegir.

Qui no l'hagi vist encara us la recomano. Ara, espavileu que s'acaba ! Jo vaig perdre l'oportunitat de veure'ls a Barcelona i per sort els he pogut pescar per rodalies. Gràcies Josep per voltar per Catalunya i permetre que gaudir del vostre art.

El món groc, Albert Espinosa

Llibre que explica la sabiduría apresa de l'Albert Espinosa, després de molts anys de combatre un càncer des de petit. Un compendi de 23 consells és el que podreu trobar en aquest fantàstic llibre. Tots tenen el seu què, però si n'hagués de triar un seria el que bateja com "Les pèrdues són positives". En resum, explica que cal saber entomar les pèrdues, i veure-li el cantó positiu quan passen. Ell explica que degut a la malaltia li van haver d'inputar una cama. El seu metge li va recomanar que fes una festa de comiat a la cama amb persones properes a ella; i així ho va fer, va convidar un amic el gos del qual li havia mossegat la cama quan tenia 10 anys, una noia amb la que havia fet peuets, etc. Explica que va perdre una cama, però va guanyar una experiència preciosa amb les persones amb les que va fer la festa.

Pels que no us vingui a la ment qui és l'Albert potser us ajuda saber que és el director de la película "Cuarta planta" (la que narra la vida d'uns nens que tot i tenir càncer no els impedeix divertir-se a l'hospital).

Un concepte que introduix l'Albert és el concepte de "groc", definit per ell com una persona especial a la teva vida, una persona que està entre un amic i un amor, del qual no cal veure'l gaire sovint o mantenir-hi contacte. Són aquelles persones que passen per la teva vida, sintonitzes 100% i malgrat que no hi mantinguis contacte tens la sensació que sempre estan aprop teu. He trobat una web d'una noia que penja fotos dels moments de la seva vida "grocs", és molt interessant:

http://picasaweb.google.com/martajunyentprat/Moments#

A cercar els nostres grocs ! (per cert, només n'hi ha 23 per persona)

Rebelión en la granja, George Orwell

Sí, és un clàssic, però fins fa poc no va fer cap aquest llibre a les meves mans. Llibre entretingut i que aconsegueix fer-te sentir emocions a través dels animals de la granja. Dels que heu llegit el llibre, qui no ha sentit llàstima pel cavall forçut i generós "Boxer" ?

Com probablement sabreu la història del que passa a la granja és una crítica de la corrupció del sistema soviètic en temps d'Stalin; de com, per mitjà de certs "trucs" i "recursos" es pot portar tota una granja d'animals enganyats (i contents).

M'ha agradat la importància que pren la memòria en la història a la granja; molts dels animals no en tenen gaire. A mesura que evoluciona el nou règim (controlat pels porcs, els animals més llestos de la granja) les normes amb les que va néixer el règim es van modificant fins a l'absurd. No obstant, en Squealer, amb les seves tàctiques dialèctiques farà creure als animals que realment les noves normes són les de fa anys. Ja ho diuen, els pobles que perden la memòria estant condemnats a desaparèixer.

Hacia el amanecer (Hurry down sunshine), Michael Greenberg

El 18 de març de 2009 vaig llegir la contra del diari "La Vanguardia". Entrevistaven a Michael Greenberg i tot girava al voltan del llibre que acabava de publicar recentment, on explica la seva aventura/experiència/calvari amb un fet aterrador: d'un dia per l'altre la seva filla de 15 anys es va tornar boja.

Moltes vegades quan acabo de llegir les entrevistes de la contra m'agafen ganes de comprar el llibre al que es fa menció (els entrevistadors tenen un do especial perquè et passi això), però rarament ho acabo fent. Aquest cop, però, el vaig comprar i, el més important, llegir.

És un llibre que no deixa indeferent. El que sigueu molt empàtics, patireu, perquè us posareu a la pell del pare. El llibre està molt bé perquè narra l'experiència des de molt aprop, la viscuda pel pare. A la seva filla, Sally, li diagnostiquen transtorn bipolar.

També és un exemple de coratge i força per superar la situació. Tenacitat i fe són claus per superar aquest trangol per la família.

Una definició que es comenta al llibre i m'ha agradat molt:

<...>

"Separarse de la razón con la firme convicción de que uno la está siguiendo", reza una definición de locura en una enciclopedia del siglo XVIII.

<...>

Vuitanta-sis contes, Quim Monzó

Genial. Aquest llibre, el qual recull de contes que ha anat publicant en Quim Monzó en diversos llibres, no té desperdici. Cada conte és un món, completament diferent a l'anterior conte i inèdit. Es d'admirar (bé, en part, per això és tant bon escriptor) de la imaginació de'n Monzó.
N'hi ha un que el protagonista no pot sortir de casa seva, i sempre queda confinat al rebedor. Quan obre la porta del carrer en comptes de sortir al replà torna al rebedor.
Hi ha uns quants contes que són dels clàssics però amb un final o matís made in Monzó. Per exemple, el de la ventafocs, o el princep i el gripau. Un de molt interessant, i més ara que ha guanyat l'Obama, és del Robinhood. Roba al rics per donar-ho al pobres, però el final de'n Monzó és força diferent del clàssic.
I així fins a 86 contes. Deu ni do.

Tinc 20 gigues en películes !

Avui mentre em canviava en un vesturari d'unes instal·lacions esportives he sentit una conversa entre dos coneguts (amics ??) que m'ha fet ser conscient d'un fet que crec està passant molt aquests temps. La conversa ha anat així, més o menys:

<...> Paco: El otro dia un amigo me pasó 20 Gigas de películas, buaahh !, eso no sé ni donde meterlo...
amic: ah, y qué ? són buenas ? són estrenos ?

Paco: hay una de eso de las Galaxias, sabes de eso de la serie de Galaxias ? El otro día vi que esta serie te cuesta 50 euros. Me lo ha grabado en un disco duro de esos multimedia; ahí tengo una 300.000 pelas en películas ! amic: Bueno Paco, me voy que tengo prisa <...>

Me quedat amb les ganes de preguntar-li al Paco quantes d'aquestes películes ha vist ja.

El mundo según Garp, John Irving

Excel·lent novela. Tot i que el llibre es força gruixut, aproximadament unes 500 pàgines, conseguix mantenir un nivell d'atenció força elevat. Només hi ha hagut un punt, potser un terç abans del final, on he tingut la sensació que l'escriptor s'enrotllava un pel massa, però cap al final del llibre m'ha tornat a enganxar.
El jove Garp, i els personatges estrambòtics que l'envolten, com la Roberta Muldon, el ex-jugador lateral del Eagles convertit a dona, la seva pròpia mare Jenny et fan passar una bona estona.

En algun punt de la novela he tingut la sensació d'entrar en una espiral d'analogies: en Garp vol ser escriptor; dintre de la novela es va narrant com va treient llibres, alguns d'ells amb molta similitud amb els del propi autor del llibre, en John Irving. En Garp escriu "el mundo segun Besenhaver" y explica que li costa imaginar novel·les en estat pur, és a dir, que no posi fet o vivències de la seva pròpia experiència.

He trobat molt interessant la introducció, escrita pel propi autor, on opina que hauria de ser poc rellevant per un adult si la novela és o no és autobiogràfica, si la novel·la és bona.

En Garp és un personatge molt particular i autèntic, de l'estil de'n Wilt de'n Tom Sharpe i el genial personatge "Ignatius" de'n J. Kennedy Toole.