Com sardines a Renfe
Com sardines: aquest és l'eslogan que millor representava la situació aquest matí en un dels trens de la línia que ve de Manresa/Terrassa i va a Barcelona. A Barberà del Vallès pràcticament ja no hi cabia ningú més. A Cerdanyola he vist gent, que resignada, s'ha quedat a l'andana esperant el següent. A dintre el tren, un estrany silenci. Un silenci de la gent resignada a patir el mateix dia si, dia no. Aquest línia en teoria no s'hauria de veure afectada per les obres de l'AVE, però de facto, sí s'hi veu, sigui per l'AVE o per altres motius. Quina paciència que tenim els usuaris !
Fa poc una persona de Córdoba va fer un comentari arran de l'AVE: ah, tenéis problemas en rodalias por el AVE ? Sí, i més que per rodalies. Fa més molts anys que agafo el tren de renfe i quan no és una cosa és l'altra. No parlem ja de poder gaudir del luxe d'agafar seient per seure, una cosa, certament, que crec que seria molt sensata esperar després de pagar, dia a dia, el bitllet de tren.
La incidència d'avui sembla ser perquè un tren dels que havia de passar no ha passat, i l'aglomeració de gent a l'andana en aquests casos és tal que surten els problemes. Idees per millorar-ho: perquè no posen trens amb més vagons ? o trens amb doble pis ?
Crec que ens mereixem un servei millor del que estem rebent, i espero que algun dia sigui així.
Etiquetes de comentaris: Fets
posted by Marcel Odena @ 9:18 a. m.
6 Comments:
tens tota la raò!
els mateixos problemes patia jo al 1993 quan anava cada día a la UPC.
14 anys i no ha millorat res!
sad but true.
Les coses no passen perquè sí. Les línies de ferrocarrils de la generalitat a sabadell i terrassa estan a anys llum de renfe. Però allà es nota que s'hi inverteixen diners.
Recordo diverses estacions del trajecte a Barcelona. Moltes estacions les he vist canviar al llarg de la meva vida. Des de millores senzilles fins a renovar estacions de dalt a baix. En canvi les de la renfe són pràcticament iguals avui que fa 15 o 20 anys.
Demà birra a l'irlandès després de sopar si us ve de gust i acabem de comentar la jugada! ;)
La veritat és que la renfe per a mi és ja només la gota que vessa la copa, després d'una segona meitat de l'any que ha ensenyat la cara més amarga de la desinversió a Catalunya...
Crec que també ensenya, tot el que està passant, en què s'ha convertit la política d'aquest país on tota una colla d'estranys interessos creuats impedeixen que dimiteixi ningú davant d'una situació força insostenible.
No puc evitar comparar què li passa a un entrenador del Barça després de perdre 3 o 4 partits seguits amb què li passa a una ministra, secretari, etc. després de perdre per golejada en tantes ocasions seguides. No importa de qui sigui la culpa (passats polítics o gestors presents), tampoc importa que això no sigui la solució. Si la política és un teatre ara hem de passar al següent acte.
Una última nota, potser molt de resquitllada però és que se'm posen els pèls de punta en veure notícies com aquesta: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071106/53409346036.html
És aquest el moment? Aquests són els que demanen pas per gestionar el país? O pitjor, aquestes són les prioritats dels que ens l'han gestionat fins ara?
Per cert, em sembla bé que feu les vostres entrades i comentaris però també m'agradaria veureu's a la web del català emprenyat: www.catalaemprenyat.cat. Ara sí que no val que cadascú vagi per la seva banda...
Molt convincent Marc. Un més adherit al manifest. Ja som més de 8600 !
Ja he firmat també, tot i que sóc una mica escèptic que serveixi per gran cosa.
Respecte a l'article ja l'havia vist i no és el primer ni el segon cop que ho sento. Fa temps a una escriptora explicava que li havia passat el mateix, però ella va tenir cintura suficient per dir que estava parlant en italià i no la van fer de baixar del taxi. És vergonyós, això és xenofòbia i com a tal cal denunciar-ho. Una cosa no treu l'altra.
En aquest punt trobo ets una mica injust amb el Pujol. Se li podran criticar coses, però també s'ha de reconèixer que si els ferrocarrils funcionen ell hi té alguna cosa a veure, de la mateixa manera que la senyora Alvarez té alguna cosa a veure amb el mal funcionament de rodalies.
Sobre firmar, no sé si servirà d'alguna cosa o no però t'he de dir que els dos primers firmants treballen aquí amb mi i la veritat és que vist l'èxit s'han sentit força en el compromís i s'estan movent per fer arribar això a qui toqui...
Sobre el Pujol i el seu article, no el vull jutjar, ni vull que la critica soni exagerada, només vull dir que de la mateixa manera que trobes madrilenys intolerants amb catalans també trobes catalans intolerants amb madrilenys. La xenofòbia existeix en els dos sentits (i fer-la unidireccional es demagògic). El que em preocupa de la notícia és el moment, i pensar que la línia política d'un partit estigui encallada en aquest punt (aferrats al seu pal) incapaços de progressar cap a temes que necessiten més immediata atenció i solució.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home