“La apoteosis necia”, El Cansancio

“La apoteosis necia” és el títol del monòleg del simpàtic i graciós “El Cansancio”, un monologuista d’uns trenta anys, d’ulleres de pasta sense vidres que va fer riure al públic del Teatreneu fins a la sacietat, fins al punt de tenir els músculs de la cara cansats de tant riure.

El monòleg va d’un recorregut per la seva vida (tot i que ell ho digués mai saps si el que diuen és seu o s’ho inventen). Comença explicant que a casa seva no es parlava: ni els problemes ni les inquietuds es parlaven, res. Tant la seva mare com el seu pare estaven “desquiciados” un de l’altre. En aquest context ell es comença a educar amb la tele. Amb un humor intel•ligent (i fins un punt, amb una visió una mica desconfiada i atrevida de tot) acaba fent un repàs de tota la perversió i desequilibris amagats darrera dels personatges més enigmàtics de la infància dels que ara són “trentanyers”. Seria absurd intentar reproduir les gràcies que va dir, perquè no ho aconseguiria. És per veure-ho de la mà del mestre. Només per fer boca, repassa al mític i pervertit Don Pin Pon, al gegantí i nuu Espinete (que només es posa el xandall per anar a córrer), al desequilibrat i bulimià “Monstruo Comegalletas”, i a la parelleta “Epi i Blas”, de dubtosa virilitat.

El monòleg continua fent destornillar de riure amb les seves primeres experiències amoroses/sexuals a l’adolescència, les seves primeres feines de treball i les majaderies de la seva iaia i gent de la tercera edat, pels quals els falten tapers i bosses als menús self service de les excursions on van.

Entre descàrrega i descàrrega de discurs destornillant s’hi intercalen cançons cantades pel propi monologuista i acompanyat pel seu fidel guitarrista, el “Lagarto”. Les lletres es mouen entre domèstiques i una profunditat considerable. La veu, que em va recordar a la de Miquel Erentxu, i la gràcia amb la que canta són a tenir en compte. S’hi podria guanyar la vida també.

En fi, una peça distreta i divertida, que provoca un riure incontrolat i que posa en evidència i sobre la taula molts problemes domèstics i preocupants en els que es veu sotmesa la nostra societat.

04/02/2006