El manantial de la doncella, Ingmar Bergman

(Atenció: article amb molts spoliers !)

La pel·lícula és, com dir-ho, acceptable, si bé havent vist fa poc Fresas Salvajes no m’ha quedat el mateix bon gust de boca. L’argument utilitzat està més explotat potser que el de Fresas (almenys ara, potser no en aquella època): si em permeteu fer una caricatura del film, ve a ser una mica com el compte de la caparutxeta vermella versionat en pel·lícula i canviant el llop per una colla de furtius del bosc i la cistella de fruits per unes espelmes per l’església. El final de la caparutxeta el sabem tots, i aquí no podia ser menys si bé abans la noia es violada. De la mateixa manera que el llop no se’n surt de menjar-se a l’àvia, en el film tampoc se’n surt amb els pares de la noia, els quals no dubten en venjar la mort de la seva única i estimada filla i maten als assassins.

No li falta a la història un embolcall de religiositat, que culmina quan el pare, després de cometre els assassinats demana perdó a Déu i jura construir un església de pedra (totes les del poble eren de fusta) en el lloc on van violar i assassinar la seva filla. Tot això després que es produeixi el miracle, que no desvelaré aquí, però suposo que ja us ho imagineu tenint en compte el títol de la pel·lícula.

12/12/2005