El SABOR de la SANDÍA, Tsai Ming-liang

(Atenció: conté algun spolier)

Certament, no una de les pelis més rares que he vist però sí, a priori, més incoherents. Vull dir, amb una sèrie de fets, escenes, trama que aparentment són bastant incoherents, però suposo que el director hi deu veure algun punt en comú. La història és de per sí lenta, com ho sol ser el cinema oriental. En tota la peli potser diuen 30 frases. Descriure de què va la pel·lícula és fa per aquest motiu un pel complicat. A grans trets podríem dir que va d’una història d’amor entre un noi, actor de pelis porno, i una noi, en mig d’una ciutat assetjada per la sequia. El fil conductor de la història és l’aigua, l’impuls per saciar la set, la síndria, símbol de frescor, aigua i sexe.

Sense pudor ni vergonyes, només començar surt una escena d’una noia al llit amb una síndria gegant entre les cames i el protagonista, Lee Kang-Sheng, amb una gana i set tremenda de síndria es disposa a menjar-la sense concessions.

He trobat interessants algunes escenes del "dia a dia" que el director no es talla gens en mostrar per pantalla. També mostra la part més còmica o “que no s’explica” d’algunes situacions, com per exemple, l’escena on es filma una peli eròtica i l’actriu de tant fer servir una ampolla de plàstic li queda el tap a dintre.

També té tocs de gran duresa i crítica, sense embuts. La més destacada és la peripècia d’uns “arreplegats” que fan pelis porno/eròtiques domèstiques. L’actriu està completament inconscient, inclús podria estar morta (de fet no queda clar al film) i tot i així la utilitzen cruelment per rodar la pel·lícula. Suposo que quan ha passat a l’escena no serà perquè el director té molta imaginació, i intueixo que també ha passat en la pel·lícula de la vida.

Aquesta escena culmina amb una imatge que haurà quedat gravada a la ment de molts espectadors, i enllaça amb la història d’amor “complicada”. Si l’inici de la peli és apoteòsic amb la menjada de síndria no us podeu perdre el final.

12/12/2005