ArgumentLa història va d’un nen, en David, que narra el més rellevant de les seves vivències des que tenia 3 anys fins a l’edat actual, aproximadament 19, quan viatja en un tren i s’allunya del seu poble, situat en un pujol i amb una forta influència de l’església, i en concret, del predicador.
En David viu amb la seva mare i pare, una família humil i allistats com a feligresos a l’església fins que no tenen prou diners per pagar la quota.
Quan en David té aproximadament 3 anys apareix la tia de la seva mare a casa i s’hi instal·la. Es tracta de la tieta Mae, un personatge amb qui estableix una forta relació amb en David. La tieta Mae havia treballat com a cantant durant la seva vida, i cansada i desenganyada del món de l’espectacle s’adreça a casa de la seva germana per viure en pau. No causarà indiferència al poble. El seu pentinat, manera de vestir i actitud causarà impacte al poble.
Després irromp la guerra en la vida del poble i la majoria d’homes se’n van a la guerra, inclòs el seu pare. A partir d’aquí la vida de la seva mare canvia radicalment i condicionarà la vida de la tia Mae i en David.
OpinióNovel·la amena i entretinguda. Trobo que està ben narrada, en un estil fàcil de llegir. Molta precisió en les frases, però a la vegada sento con si li faltés un punt de lirisme. La sensació que m’ha transmès la lectura és una actitud de resignació del protagonista, en David; tot ho narra amb un to descafeïnat; no hi ha grans alegries ni entusiasme. Les penes són narrades amb un punt de neutralitat. Fins a ben bé el final del llibre tens la sensació de què la història que es narra no té res d’especial, vull dir, que és una vida quotidiana. No sé per què, sembla que esperi que a les novel·les s’han de narrar històries fora del comú, extravagants o excèntriques. Cap al final la cosa canvia un pèl. La paraula “cabrón” m’ha fet sortir de l’estat de passivitat i resignació al que m’havia transportat el llibre.
Sobre l’autorAquesta és la primera novel·la, que se sàpiga, de l’escriptor J. K. Toole. La va escriure amb 15 anys, no obstant el llibre no es va publicar fins el 1989, quasi 20 anys després de la seva mort. És sorprenent pensar que un noi de 15 anys pogués escriure una novel·la com aquesta. És per treure’s el barret.
El segon i darrer llibre que va escriure és “La conjura de los necios”, llibre genial sota el meu punt de vista, que va rebre el premi Pulitzer el 1980.
Recomanat a ...Qui li agradin les novel·les entretingudes.
Qui tingui interès per endinsar-se a la vida d’un poble amb una forta influència per part de la església i del predicador.
RerafonsA part de la història com a tal, no es pot deixar de mencionar que la novel·la aprofita aquesta història per fer una crítica al comportament de l’església, que sota pretextos de cristiandat i bé de la comunitat actua impunement i de manera manipuladora sobre aquells individus que no compleixen el patró políticament correcte.
El cap de setmana del 22-23 de septembre 07 he estat d'excursió al Carlit, una preciosa muntanya d'uns 2921 metres. Està a França, si bé molt aprop de Catalunya. Des de Puigcerdà es passa per Bourg-Madam i d'aquí hi ha una mitja horeta fins al refugi des d'on vam sortir (Refugi de les Boulosses), aprop del poble Mont-Louis.
