“No digas que fue un sueño”, Terenci Moix

(Premi planeta 1986)
Argument
El llibre es desenvolupa al voltant d’una història d’amor entre Cleopatra i Marco Antonio al segle I a.d. C.
D’entrada Cleaopatra es abandonada per part de Marco Antonio, qui deixa Alexandria per tornar a Roma i casar-se amb Octavia, la germana d’Augusto Octavio. A partir d’aquest punt es van desencademant una sèrie de fets novèl·lics i, a la vegada històrics, que serveixen de fil conductor per la trama d’amor entre Coleopatra i M. Antonio. A destacar els projectes de Cleopatra per construir el gran imperi d’Egipte amb l’ajuda de M. Antonio, i l’esperança de culminar l’imperi amb la coronació de Cesarión, fill d’ambós, com a faró i cèsar. Però aquests plans no trobaran un camí planer, ja que Octavio té uns plans homòlegs per l’imperi totpoderós de Roma. Fets com batalles de guerra, conflictes d’amor no correspost entre escenàris de festes esperpèntiques i representacions teatrals és el que van entramant la història.

Recomanat a...
A totes aquelles persones que vulguin enriquir amb fets històrics i conèixer la interrelació dels tant anomenats personatges com Cleopatra, Marco Antonio, Julio Cesar i Octavio. En el transcurs de la novela la descripció d’escenaris de l’epoca, costums, etc. és inevitable, i en aquest sentit és un llibre molt enriquidor.

Opino que...
Com a història (em refereixo al “story”, no al “history) l’he trobat interessant, però he de dir que no m’he vist atrapat en la teranyina de la trama com sí recordo haver-ho estat en el llibre “La sombra del viento”.
L’estil en què està escrit el llibre el trobo elegant però a la vegada trobo el vocabulari i algunes expressions una mica arcaiques. Suposo que en Terenci ho va fer per ambientar-ho a l’estil del parlar de l’epoca. Com a exemple, dir que no són estranys els “sintióse embargado por...”.

Algunes frases...
Pg. 156:
- No pienso en él, pero le recuerdo.
Y al decirlo conoció un instante de poesía. Pues dicen los líricos alejandrinos que el recuerdo es como un ladrón que, agazapado entre los matorrales, espera el paso del caminante indefenso para sorprenderle

Pg. 201: [parla Cleopatra] No tan curioso. Octavia es, sin duda, una gran mujer. Lástima que sea necesario sacrificarla... pero a fin de cuentas esto es el poder. Sacrifios que pasan por bondades en nombre del bien común. Sea, pues. !Y a por Octavio !