“El millor dels mons”, Quim Monzó

Quan vaig obtenir el llibre pensava que seria una novel·la. En tenia ganes, perquè tot el que havia llegit d’en Quim Monzó eren articles de crítica, i tenia curiositat per veure com escrivia en versió novel·la.

La sorpresa me la vaig emportar al veure que el llibre és en el fons un recull de comptes; això sí, amb un de central, Davant del Rei de Suècia, que com diuen, per si sol podria ser una novel·la (té aproximadament 100 pàgines).

El llibre en general és insòlit i trobo que molt original. Lluny dels escenaris i històries en les que estem acostumats llegir les novel·les, les històries que en el llibre es narren tenen un punt se surrealisme. No obstant un cop llegit el compte m’ha vingut al cap que potser, o millor segur, que algun cas al planeta s’ha donat com el narrat al llibre.

Els contes són diversos; predominen els de caire pessimista, si bé n’hi ha algun més positiu/optimista (p.e. ram de flors).

Paraules que em venen a la ment sobre alguns contes:

Amargós: és el nom del protagonista de la història “Davant del Rei de Suècia”. Com el seu nom suggereix, veu la vida a través d’un prisma d’amargor. Curiós endinsar-s’hi.

Falca: objecte molt necessari a l’estiu per evitar que les portes de l’apartament petin estridentment. La seva necessitat baixa en picat passat l’estiu. El compte m’ha transportat a aquella sensació que he experimentat algun cop, que has de comprar alguna cosa sens falta, com si fos de vida o mort, i passat uns temps, quan finalment no ho vas comprar, ni tant sols te’n recordes.

Bossa del Corte Inglés: utensili mèdic que serveix per transportar apropiadament, segons els metges del conte, un fetus mort a l’hospital d’autòpsies.

Puro, cardú i bombons: recompensa per un treballador d’una agència de viatges que comunica al director que per motiu de cansament plegarà abans de l’hora.

Encendre una cigarreta, fer-li una calada i deixar-la consumir al cendrer és el que més li molesta a la protagonista del conte del seu marit. Provar una mostra insignificant d’un plat i deixar-lo pràcticament intacte és el que li molesta a ell d’ella. Una estranya força d’enuig, narra el conte, els uneix.

Passa’t a fer un cafè: l’acció rutinària de rentar plats a la pica de la cuina, esbandir-los i col·locar-los ritualment al seu lloc pot semblar desalentador. La visita d’un hoste inesperat, que s’invita sota el lema “si no molesto...” fa apreciar al matrimoni protagonista d’aquesta història la joia de rentar plats.