“Munich”, Steven Spielberg

(Atenció conté spoilers)

Gran pel·lícula. Potser és perquè a les conclusions que arriba, o creus que arriba, les comparteixo.

L’escena té el centre a Munich, a les Olimpíades del 1972, on segresten i posteriorment maten a varis atletes israelians. La pel·lícula se centra en les conseqüències d’aquest atemptat. La ministra d’Israel organitza una missió, encapçalada per en Eric Bana (Avner) per tal de matar els 9 “peixos gordos” dels palestins. Un argument ben simple així d’entrada, però una interpretació fantàstica dels actors, que ens mostren la progressiva evolució de la seva visió en vers del conflicte.

M’ha fet pensar força en el conflicte, més vigent que mai, entre israelians i palestins, i en general entre, dit burdament, “moros i cristians”. Amb fets com els dels darrers dies (caricatures de Mahoma i allaus d’atemptats) se’t posen els pels de punta i tens dubtes de si realment algun dia aconseguirem viure en pau.

Pensava que reconeixeria algun passatge de Munich, però realment hi ha poques escenes a Munich ja que els assassins (o soldats de guerra, que sona millor) es desplacen a Londres, Líbia, Paris, etc. per dur a terme el pla.

Quan van encendre els llums el públic estava en general bastant cumpungit i fet caldo.

Em va agradar l’escena final: un cop en Avner (protagonista) acaba la missió decideix allunyar-se d’aquest món de violència i neguit i es reuneix a Nova York amb la seva dona i filla (nascuda recentment). Té un cita amb el seu ex-jefe. Aquest el vol convèncer de que torni, dient-li que ha fet un bé pel país. En Avner li diu que res del que ha fet té sentit, i que només desencadenarà una altra espiral d’assassinats. Abans de que el ex-jefe se’n torni a Israel en Avner el vol convidar a dinar seguint les costums israelites, però ell no accepta. Ja no és dels seus.

05/02/2006